La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:

Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).

Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir aquesta forma del present de subjuntiu i no l'imperatiu. Per exemple: